Història

Home / Sant Segimon / Història

El passat

Fins la guerra civil la propietat oferia un servei d’hostatgeria durant una part de l’any. A l’hivern estava tancat.

Durant la guerra civil va ser totalment saquejat. En els anys 50 la propietat va iniciar una restauració del Santuari però per un problema d’accés (no disposar d’un camí propi) van haver de suspendre les obres quan l’Església estava pràcticament acabada.

El vandalisme d’una minoria (robatori de la campana llançant-la sobre la teulada, crema de portes i finestres, sostracció de material) va tornar a sumir el Santuari en una situació deplorable.

En els anys 90 després d’unes laborioses gestions administratives, la propietat va iniciar de nou la restauració (construcció d’una carretera, obres de recuperació d’edificis) que a causa de les dificultats existents (climatologia, cost, esfondraments, agressions) són més lentes del desitjat per aquesta, la il·lusió seria que una vegada, sinó acabat, almenys amb plena seguretat i aspecte digne, pugui ser visitat dins d’un horari i un ordre concret.

Santuari de Sant Segimon

Sant Segimon

Imatge de Sant Segimon, projectada per l’arquitecte Josep Mª Pericas i feta per l’escultor vigatà Joan Seguranyes i Redorta, el 1959 en fusta de Flandes i de 1,85 m de altura, per presdidir l’Església o Santuari del Sant.

Aquesta peça es troba en una penya del vessant NW del Matagalls, a 1230 m d’altitud, dins de la propietat de la família Puig de Can Gad, en el lloc on segons la tradició, va fer penitència el jove Segimon, fill i hereu de Gondebald, rei de Borgonya, mort decapitat l’1 de maig del 253, víctima del rei franc Clodomiro.

Sota la cova, on la tradició diu que va fer la penitència, es va erigir una capella que en tenien cura ermitans.

Va ser ampliada en els segles següents.

Imatge de Sant Segimon