El passat
Fins la guerra civil la propietat oferia un servei d’hostatgeria durant una part de l’any. A l’hivern estava tancat.
Durant la guerra civil va ser totalment saquejat. En els anys 50 la propietat va iniciar una restauració del Santuari però per un problema d’accés (no disposar d’un camí propi) van haver de suspendre les obres quan l’Església estava pràcticament acabada.
El vandalisme d’una minoria (robatori de la campana llançant-la sobre la teulada, crema de portes i finestres, sostracció de material) va tornar a sumir el Santuari en una situació deplorable.
En els anys 90 després d’unes laborioses gestions administratives, la propietat va iniciar de nou la restauració (construcció d’una carretera, obres de recuperació d’edificis) que a causa de les dificultats existents (climatologia, cost, esfondraments, agressions) són més lentes del desitjat per aquesta, la il·lusió seria que una vegada, sinó acabat, almenys amb plena seguretat i aspecte digne, pugui ser visitat dins d’un horari i un ordre concret.
